Quan tens criatures fer
teletreball pot semblar, a priori, que t'hagi tocat la grossa, però es pot convertir en una presó si no fas una bona gestió emocional.
 |
| Foto de @penedesenxarxa |
entrevista ràdio vilafranca
1- Prepara l'espai on has de treballar. Un lloc on hi hagi bona il·luminació, al costat d'una finestra. Si no tens cadira tipus despatx, que es possible que no en tinguis, busca la millor cadira que tinguis a casa, pots millorar la seva comoditat posant'hi un coixí o una tovallola.
Sobretot és molt
important No treballar ni al sofà ni al llit, així com tampoc amb pijama. Cal posar-se la roba de sortir al carrer i mantenir els mateixos hàbits higiènics que tenies quan anaves a treballar de manera presencial.
2- Fes una planificació.
Es important crear un
horari: quantes hores treballaràs?
Aqui ens podem
trobar amb diferents dificultats. Tot dependrà de tu mateixa, de l’empresa, també de l'edat de la canalla, etc. Avui però, persones que no tenen canalla estan treballant més de vuit hores diàries, perquè? Aquesta conducta provoca molt desgast d’energia, i si volem tenir cura del nostre
sistema immunològic necessitem un alt nivell d’energia. Si nosaltres no ens cuidem no podrem cuidar de les nostres criatures ni rampoc dels avis o les avies...
Una de les coses que
està passant també es que les empreses, algunes, no totes per sort, creuen que
una persona a casa, pel fet d’estar a casa pot treballar més hores, doncs
disposa de més temps, per exemple: No ha d’utilitzar temps pel trasllat de casa a la feina. El teletreball fa molts anys que existeix, però ara s'han manifestat les seves dificultats arran del Covid-19. Vuit hores des de casa amb canalla és molt dificil.
Quan tens canalla, si en pots treballar 4 o 5 hores, és tot
un èxit, a més ara hem d’afegir-li que estem vivint una situació dramàtica, que
tots, qui més qui menys, té alguna persona propera que està malalta, o que s’ha
mort algun familiar. Estem davant una situació que provoca molta angoixa i això
fa que el nostre nivell d’atenció disminueixi, i sentim el cap molt més dispers, ens costa posar-hi atenció. Per
tant cal en aquest moment disminueixi la nostra exigència, i adequem els objetius a la realitat del moment.
Una acció que us proposem pels pares i mares, i
sempre adequant-ho a l’edat son les converses. Parlar amb als infants de les
nostres necessitats ajuda a que ells puguin veure als pares i les mares com això, com a pares i mares, no com algú que ho sap tot, un Totpoderòs, sinó que son persones com ells, que a vegades tenen dubtes, que necessiten ajuda i que es podem recolzar amb l'equip, que en aquest cas és la familia. Sobretot ells s'han d'adonar que no són el centre del món, que ells si que es veritat que són molt importants per nosaltres, però que
nosaltres tenim una vida a part d’ells i elles. Es
necessari que tothom expressi les seves necessitats, que tothom es senti escoltat
i respectat
Per tant estaria bé
poder fer com una mena de mural, que fos com un calendari amb un horari on posar les hores que treballarem, les hores de descans, les hores del dinar, sopar,
berenar,...Ho podem fer amb cartolines o el que
tinguem per casa, fer-ho entre tots i penjar-ho en un lloc visible per a
tothom.
3- Seria
ideal que el pare i la mare poguessin fer una estoneta d’exercici, moure
l’esquelet, ni que sigui 15 minuts estiraments, o caminar una miqueta cada dia.
Se que no podem sortir de casa, però si podem anar a comprar el pa oi? Pujar i
baixar les escales de l’edifici, pujar al terrat. Necessitem connectar amb la
natura. Necessitem relaxar la mirada, per exemple: mirar el cel relaxa molt, fer-ho quan no hi hagi tempesta clar. I no fer res també relaxa, deixar de fer també va molt
bé, va bé badar una mica.
4- Les emocions i sentiments com ara la por, tristesa, incertesa,
frustració s'han generat moltes vegades per les nostres expectatives, i aquestes les regularem actuant: d'una manera diferent de com ho estem fent fins ara o bé modificant el nostre pensament. Baixar el nostre nivell d'autoexigencia i l'exigència social, adequar les expectatives a la realitat, redueix a la minima expressió l'estrés.
Totes aquestes
emocions o sentiments tenen com a font un pensament negatiu, alguna cosa que jo
em vaig dient i m'ho vaig creient, però que no se si es certa o no. La
majoria de vegades son frases com ara: i que passarà? faran un Erte a la meva
empresa? em contagiaré? i si em contagio em posaré malalta, no podré cuidar dels
meus fills?, i si em fan fora de la feina No podré pagar,? etc. Infinitats de Isi's . Res de tot això ho sabem.
No sabem el què passarà...
Acceptar la realitat és el primer pas per transformar-la, i que el que està passant és el que està passant, nosaltres només podem actuar en allò que està a la nostra ma: la nostra actitud.
"Decidir no decidir, és decidir no decidir"
contingut creat per @coachevagarcia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada