Quadern Faros "Salut i Esport en femení"

El 11è informe Faros  analitza el perquè les noies abandonen la practica esportiva abans que els nois, i ens anima als adults a ser models de referència pels infants i els adolesents, per a que impulsar a que tota la famíla aconsegueixi una vida saludable. Es per això que us volem comaprtir l'informe per a que des de l'àmbit familiar poguem ser palanca de motor, i en especial atenció a les nenes perquè elles tenen més barreres per ser actives i tenen menys oportunitats per a practicar esport.
Llegir més clic aqui

NOVETAT CURS 2018-2019

Com a novetat per aquest curs 2018-2019 hem preparat un programa de formació que es realitzarà durant el cap de setmana en família. Aquest programa l'anirem oferint durant tot el curs, i vol ser unes mini vacances de desconnexió a la natura amb infants.

Un  espai de convivència amb consciència amb activitats dissenyades per adults i per a infants, un temps per a cadascú. 

Per a més informació fes click aquí

Relat sobre el voluntariat

Primer concurs de relats sobre voluntariat organitzat des de l'oficina del voluntariat de l'Ajuntament de Vilafranca, on la temàtica base era el voluntariat. L'EscolaPiM ha participar amb el relat:  Una fulla qualsevol.

Dia sí i dia també veiem imatges de la costa mediterrània on grans vaixells desembarquen centenars de persones, procedents majoritàriament del continent africà, fugint de la misèria i de les guerres. A mida que van arribant el personal mèdic les van tapen amb mantes d’un color vermell intens, perquè tot i el sol de justícia que cau en “esta España nuestra”, tremolen com una fulla d'un arbre. Com aquella fulla d’arbre que es sacsejada pel vent. Un vent, en ocasions pràcticament imperceptible, que es com una carícia plena de tendresa, que li dóna tot allò que necessita per a poder sobreviure. Però que en altres ocasions la fulla es sacsejada per fortes ventades, tan fortes que provoca es desprengui de l’arbre, del seu referent, del seu origen, i la porti a llocs inesperats i incerts. És una fulla jove, molt jove, encara no li toca desprendre’s de l’arbre, però aquest, el seu arbre, el seu referent, és un arbre malalt, i la fulla no pot créixer sana. Així que decideix, tot i la por al desconegut, i reconeixent la seva vulnerabilitat, deixar l’aferrament, desprendre’s de l’arbre, arriscar-se a tombar pel planeta terra explorant territoris incerts, i a que l’etiquetin de refugiada o migrant en comptes de persona. Són més gran les seves ganes de trobar la calma i la serenitat que la por al desconegut.

La fulla somia en un lloc on no hi hagi toc de queda, on no volin constantment bombes per damunt del seu cap, un lloc on no hagi d’anar corrent cap a casa pel perill dels francs tiradors, o no calgui amagar-se perquè hi ha  persones armades, un lloc on poder viure sense sentir por. O almenys no sentir aquella por, la por a morir en qualsevol moment, en qualsevol indret.

La por és una expressió d’un pensament, és una matèria primera que totes les persones naixem amb ella. És un material que ja ens ve de sèrie, i per tant gràcies aquesta meravella els humans podem reconèixer les emocions en els altres. Tothom hem sentit por en algun moment o altre de la vida, encara que no haurem sentint pel mateix, ni amb la mateixa intensitat, però la por l’hem viscuda en el nostre cos, per tant tothom la coneixem, tothom sap que és sentir por. I per això avui,  veient aquestes imatges he recordat una nit del mes d'Abril,  quan el meu cos va estar sotmès a la freqüència energètica de la por.

Un dia del mes d’Abril a la 1 de la matinada la meva parella va començar a retorçar-se de dolor, un dolor que ens era molt familiar, ja el coneixíem; un atac de còlic nefrític, es un episodi que es repeteix cada quatre o cinc anys. Aquesta vegada es presenta en un moment de feblesa emocional, arriba precedit de situacions greus relacionades amb la salut dels meus sogres, a més sembla que el dolor es d’un nivell alt d’intensitat.

M’alço del llit, i em disposo a vestir-me per portar-lo a urgències. Ho faig a les fosques, per no molestar, i perquè no vull que la meva parella percebi el què m’està passant a mi, tot i que, ara m’adono, que amb l'estat que ell es trobava tampoc s'hagués adonat de que jo estava morta de por.

Una vegada dreta em vesteixo amb molta dificultat, el meu cos comença agitar-se amb moviments curts, ràpids i repetitius. Tremolo de cap a peus, no puc gesticular paraula, estic suant però alhora tinc molt i molt fred. El meu cos està fora de control,  gaire bé no puc fer una passa per caminar. Havia entrat en un estat de xoc, de pànic,

En silenci, surto de l’habitació i en un parell de minuts tot canvia, una llàgrima surt de l'ull dret i un altre de l’ull esquerra, i així successivament fins que començo a plorar intensament, i  la tremolor comença a marxar lentament. Havia transitat de la por a la tristesa en menys d’un minut.

Perquè plores? em pregunta la meva parella, no puc contestar, sento les meves galtes inflades amb molta tensió, com les dels Hàmsters quan les tenen plenes de pipes. En el meu cas però, dins la meva boca només hi ha aire, un aire dens molt dens. Només tinc ganes de bufar, per alliberar-me de la tensió, de la ràbia, de la por. Havia transitat de la tristesa a la ràbia. 

I a partir d’aquell moment la ràbia es va anar apoderant del meu cos, de la meva ment i es va anar transformant amb una barreja d’emocions. Sentia un dolor intens al pit que em tocava l’ànima acompanyat d’ amargor, tristesa i aflicció, podríem dir que aquestes emocions totes elles juntes formaven un sentiment, el de la desolació.

Alhora que vaig explicant aquesta experiència m’adono que he fet una exploració seqüencial de les emocions,   o dit d’un altre manera: he pres consciència de les emocions viscudes en una situació. Prendre consciència emocional és un contingut transversal, que s’inclou en totes les activitats que es realitzen des de l’Associació Escola de Pares i Mares del Penedès, i a la que estic vinculada des de fa 10 anys, primer com a alumna i  desprès col·laborant de manera voluntària com a responsable de formació, i pel que percebo, fent aquest relat, totalment integrat.

Col·laborar de manera voluntària amb l'Associació ha estat una experiència  molt gratificant, des de els seus inicis fins ara a l’actualitat. Sota el meu punt de vista, col·laborar en una entitat sense ànim de lucre et dona l'oportunitat de viure en primera persona la generositat, el que fas ho fas  sense demanar res a canvi, pel simple fet de voler fer-ho, perquè saps que aquella acció que estàs fent pot millorar la vida d’un altre persona. Al mateix temps que dones reps generositat dels altres fent despertar en tu el sentiment de la gratitud.

I cada dia entrenament, entrenament de competències sòcio-emocionals com ara treball en equip, comprensió, acceptació i empatia, donant la possibilitat de poder desenvolupar-te com a persona, i poder ser cada dia una mica millor.

Les activitats organitzades han estat llavors molt valuoses pel territori, i no haguessin pogut realitzar-se sinó hagués estat per totes aquelles persones que durant aquests 10 anys han estat col·laborant de manera altruista amb l’entitat, i per totes aquelles persones que han participat o ens han donat suport activament en les activitats.

Han estat llavors de coneixement que aniran creixent pel Penedès, i més enllà, perquè com sabeu el  vent té la virtut de traslladar el pol·len d’uns camps a uns altres, i per això el nostre objectiu ha estat sempre plantar el millor producte.

En definitiva, tot allò que donem als altres ens ho estem donant a nosaltres mateixos. Ara no podem veure l’arbre que en un futur donarà fruits o ombra, i que donarà la felicitat a un altre, però nosaltres vivim aquesta felicitat plantant aquestes llavors.

Llavors per a un món més amable, equilibrat, sostenible i just, plenes de valors com ara el de la responsabilitat individual, cooperació, coherència, honestedat, decència, humanitat, amor i creativitat.

Erich Fromm diu: “tota energia que no se inverteix en crear deriva en energia destructiva”, cada dia podem triar entre crear o destruir, estimar o odiar.  La resposta està en les nostres mans.

Signat,

Eva Garcia Navarro
Pseudònim: Una llavor de canvi

Family Weekend

Moltes persones quan tornen a la feina, desprès d'un llarg període de vacances, pateixen símptomes com ara falta de ganes de fer les coses, somnolència, dificultats per concentrar-se, tristesa, malestar general per això cal anar preparant la tornada planificant el retorn, fer alguna activitat física i mini sortides a la natura, com unes mini vacances per a poder anar readaptant els hàbits.

Com a novetat per aquest curs 2018-2019 hem preparat un programa de formació que es realitzarà durant el cap de setmana en família. Aquest programa l'anirem oferint durant tot el curs, i vol ser unes mini vacances de desconnexió a la natura amb infants.

Un  espai de convivència amb consciència amb activitats dissenyades per adults i per a infants, un temps per a cadascú. 

Per a més informació fes click aquí

DESCANSAR PER A SER

Energía y Espiritualidad de las estaciones

La pausa da sus frutos

Madurar en el descanso

El silencio sagrado del descanso

Veranear hacía dentro:  el turismo del silencio

El verano, como cada una de las estaciones marca una dirección y orienta en un sentido determinado el movimiento de nuestro mundo interior. Tambien a nuestro descanso

El verano, como cada estación, es un tiempo específico, con un sentido particular y con una energía peculiar.

El verano es la estación que representa el mediodía del año, es, por tanto, el apogeo del sol, la luz y el calor. Estos elementos hacen que las flores de la primavera se conviertan en fruto.

El verano representa también para los árboles humanos el tiempo de la maduración, del crecimiento y de la evolución.

El verano es también la estación del corazón, del fuego, del color rojo.No se trata sólo de exponer nuestra piel al sol para broncearla, sino de avivar ese sol interior que es el corazón. Exponernos durante altas horas al sol de nuestro corazón inundará nuestro cuerpo de alegría que sudará por los poros.

El verano nos invita no sólo a vivir más al aire libre sino hacer más libre y consciente el aire de nuestra vida de cada día.

El verano es la energía que nos reta a salir fuera sin salirnos de dentro. Porqué cada desplazamiento realizado en verano es una propuesta de movimiento interno, la posibilidad de una travesía espiritual, la invitación de vivir cada ex-cursión en la superficie como una in-cursión en el interior. Vayamos más allá de esta contradicción aparente: los movimientos del verano suponen una pausa, un detenerse de esos otros movimientos que sostienen nuestro vivir cotidiano en los períodos de trabajo.

Podemos ahora renovar nuestro ser con la energía que nos proporciona descansar en verano.

Las vacaciones nos dan la posibilidad de romper con nuestras rutinas y pueden devolvernos transformados al reinicio de un nuevo período de actividad, pero con una condición: haber descansado en ellas. No es sólo el cuerpo quien ha de descansar, no es sólo la piel quien ha de sentir esa plenitud de luz y energía bañando su continente, es toda la persona interior la que puede también vivirse como verano pleno.

Podemos sentir el contacto del sol, de la brisa...en nuestra piel, y al mismo tiempo, sentirnos en conexión con nuestro sol interior, con el aire-espíritu que se mueve en lo más hondo de nosotros. De esta manera, en todo lo vivido en la superficie no habrá nada superficial, sino que todo será expresión, emergencia y realización de lo profundo.

El verano describe para nosotros el escenario donde realizar una coreografía, en la que se descansa en el movimiento y nos movemos en el reposo; montamos tiendas de campaña en la llanura de un no hacer que nos está rehaciendo.

Paseamos descalzos por las orillas en las que por fin vienen a morir las embravecidas olas de nuestro agitado mar emocional, subimos por las laderas escarpadas de los aspectos más rocosos de nuestra personalidad y de nuestra vida, y cruzamos puentes que nos acercan a las orillas de los otros y del mundo.

Todo "pausado", todo vivido con otra "pauta"...he ahí el latido sutil y profundo que anima esta estación.

Como el resto de las estaciones, el verano es una invitación "para estar", para estar en lo que estamos, para que estemos juntos, para estar en nosotros mismos. Ese puede ser el gran fruto que recojamos como cosecha en este tiempo de verano: nuestro estar en el mundo de otra manera, con otro brillo y con otro jugo.

El verano es un canto de afirmación a la vida, la exaltación de los sentidos, la celebración de la abundancia y el regocijo de la generosidad.

No habrá verano si, al mismo tiempo que nos trasladamos a la playa o a la montaña no nos adentramos en nuestro paisaje interior, para conocerlo, habitarlo, embellecerlo y disfrutarlo.

Texto Jose María Toro

Bloc: http://jmtoroa.blogspot.com/

Dicen que somos lobos bautizados perros...

En la escuela no me hablaron

de la Luna y sus fases,

de la Tierra y sus ciclos,

no me hablaron de la muerte

como nacimiento,

no me hablaron de la sexualidad

como sagrada,

no me hablaron del cuerpo

como templo emocional.

Me hablaron de adaptarme, 

de encajar,

me hablaron de sentarme

siempre en el mismo banco

y ver repetidamente un solo

ángulo de las cosas

Me calificarón con números,

me hicieron sentir a veces más,

pero casi siempre menos que otras

personas

Me dijeron que era distraída

rebelde, irrespetuosa.

me dijeron que me callase,

que estudiase hasta lo que no me

gustara.

Me quisieron dar miedo,

me quisieron sumisa,

me quisieron sistémica,

me quisieron sin chistar,

me quisieron obediente,

me quisieron prolija

Pero nunca nadie quiso

que me descubriera

Nadie me esperó

nadie me preguntó

nadie se detuvo a mirarme

¿Cuando va existir una escuela que nos

mire a cada persona detenidamente?

¿Cuando vamos a querer ser todas

iguales?

"Somos lobos bautizados perros"

Quiero aullar a la luna,

sin que me digan loca,

quiero vivir a mi ritmo

sin programarme metas.

Déjame

libre,

creativa,

y aunque no te guste,

y aunque te incomode,

déjame también

salvaje

Texto vía Mara Galián. Circulo de mujeres "Rituales de las 13 lunas"

CANCELADA ACTIVITAT 26 de MAIG

Degut a un succés greu ocorregut recentment en la vida personal de Rosa María Jové
queda cancel·lada l'activitat pel proper dia 26 de Maig.

Disculpeu les molèsties.

Moltes gràcies per la confiança.

Fins la propera