Passa al contingut principal

Escola de Pares i Mares

Cercar en aquest blog

Punt de Pardida

dimarts, de novembre 01, 2016

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Curs Artesans de l'Educació

Primera sessió: L'equipatge que no pesa.

què portem en el nostre equipatge pel viatge de la vida?

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Avui l'Escola de Pares i Mares fa 15 anys

Ep!!!, aquest mes de maig complim 15 anys, i volem celebrar-ho amb les persones que han fet possible aquest espai de trobada de famílies. L'EscolaPiM actualment està poc activa, però no perd de vista el compromís de continuar creant activitats per augmentar el benestar i l'harmonia al món. Aquest Bloc va ser creat perquè fes d'enllaç entre allò que es vivia a la sessió del curs, xerrada o taller, i les famílies de l'Escola Estalella. En el primer any a L'EscolaPiM només podien assistir els pares i les mares de l'Escola Estalella, a partir del segon any ja es va obrir a totes les famílies del Penedès... El Blog sempre ha estat un espai dinàmic, per això hem pensat que aquest sigui el recurs per celebrar l'efemèride. Cada mes, i durant quinze mesos publicarem aportacions dels conferenciants que han participat en l'Escola de Pares. I si tu, que ens estàs llegint ara, has estat alumne i ens vols fer arribar un text, vídeo, àudio, ... sobre la teva expe

Dicen que somos lobos bautizados perros...

En la escuela no me hablaron de la Luna y sus fases, de la Tierra y sus ciclos, no me hablaron de la muerte como nacimiento, no me hablaron de la sexualidad como sagrada, no me hablaron del cuerpo como templo emocional. Me hablaron de adaptarme, de encajar, me hablaron de sentarme siempre en el mismo banco y ver repetidamente un solo ángulo de las cosas Me calificarón con números, me hicieron sentir a veces más, pero casi siempre menos que otras personas Me dijeron que era distraída rebelde, irrespetuosa. me dijeron que me callase, que estudiase hasta lo que no me gustara. Me quisieron dar miedo, me quisieron sumisa, me quisieron sistémica, me quisieron sin chistar, me quisieron obediente, me quisieron prolija Pero nunca nadie quiso que me descubriera Nadie me esperó nadie me preguntó nadie se detuvo a mirarme ¿Cuando va existir una escuela que nos mire a cada persona detenidamente? ¿Cuando

Els articles de Maria Jesús Comellas

Compartir experiències: les accions La trobada amb les amistats, passat l’estiu, serà un moment màgic. També, ràpidament, farem balanç de l’estiu i no serà igual per a tothom. Podrem parlar, jugar, fer activitats enyorades i recuperar experiències. Per què, doncs, no es parla de la il·lusió de tornar a l’escola, lloc, sense dubte que ofereix oportunitats a tothom. Cal aprofitar una aquesta oportunitat per fer parada reflexiva que permeti mirar cap al futur i aprofitar noves oportunitats per adquirir maduresa. Per fer això ens caldrà memòria, compartir l’abans i el què hem viscut, veure com hem assumit i compartir amb altres que han tingut situacions ben diferents i, per això, valorar experiències que ens afavoreixin sortir de l’egocentrisme tant assumit, acumulant i engrandit que hem tingut. Les experiències han estat determinades per molts factors. El treball de les persones adultes, el lloc on hem viscut la calor d’aquest estiu, els objectes, els dispositius i les edats de

Amb la tecnologia de Blogger