dilluns, 11 de gener de 2016

POLSIM DE PAU

Volem començar l'any amb un conte




Molt lluny d'aquí, a l'Àfrica, hi ha un poblat a Etiòpia anomenat Kobo. No té llum elèctrica ni tampoc aigua corrent. Les cases són petites cabanes fetes amb fang i aigua. I, malgrat no tenir joguines, ni electricitats els infants etíops són molt feliços i sempre tenen un somriure als llavis. A Kobo hi ha una tradició antiga i alhora molt bonica. Quan neix un nen o nena al poblat, l'àvia més vella col·loca un penjoll de polsim de pau al coll del nadó. Tots els nens i nenes del poblat porten el penjoll al coll, però no poden mirar què hi ha a dins fins que es fan grans.

Al poblat hi ha dues germanes que s'assemblen tant com dues gotes d'aigua, són la Tigist i la Samri. Tenen la pell marró com la xocolata i els ulls del color de la mel. La Tigist i la Samri, com tots els nes i nenes etíops, ajuden a les seves mares a carregar les garrafes d'aigua a l'esquena i recorren molts quilòmetres a peu cada dia per anar a buscar aigua. En tenem molt poca, però la valoren molt. Les dues nenes estan molt intrigades per saber de quin color és el polsim de pau dels seus penjolls. La Tigist pensa que la pau és groga com el sol. La Samri pensa que és de color verd com les fulles. Les dues germanes creuen que si la pau és de molts colors, el polsim del saquet ha de ser meravellós!

Un dia, quan va arribar a casa després de buscar aigua, la Tigist es va trobar malament. Estava molt cansada i es va adormir. La Samri no sabia què fer perquè la seva germana es recuperés ben aviat.Va pensar que potser havia arribat el moment d'obrir el seu saquet de polsim de pau. Si era tan especial com havia sentit dir potser podria curar a la seva germana! Va obrir el saquet a poc a poc i va tenir una sorpresa molt gran. No hi havia res dins! Va sortir corrents i va anar cap a casa l'àvia. En veure-la entrar, l'àvia li va somriure i li va explicar que tots tenim polsim de pau dins del nostre cor. És un polsim especial, invisible, i moooolt màgic, i per això no es pot veure ni tocar.

La Samri anà corrents a casa seva i li va començar a cantar a la Tigist una cançó des del fons del seu cor. Cada nota que sortia dels seus llavis l'entonava amb molt d'amor. La Tigist ja es trobava molt millor, s'havia recuperat i la Samri estava molt contenta perquè  amb el polsim de pau l'havia ajuda't a curar-se. La seva mare els explicà que l'àvia de Kobo sempre diu que tots tenim polsim de pau en cada mirada, en cada somriure, i que l'hem d'estimar i cuidar perquè tots som polsim de pau. La Tigist i la Samri van somriure en sentir les paraules de la seva mare. Quina àvia més sàvia tenien a Kobo! Van tancar els ulls un instant i van desitjar ben fort que tant de bo tots els nens i nenes del món puguin tenir una àvia que els ensenyi quin és l'autèntic valor del Polsim de Pau.


Un conte escrit per Marta Fos Ferré, mestra d'educació musical i llengües estrangeres en una escola del Penedès.  Membre de diverses ONG que ajuden al Sàhara i Etiòpia. Coautora dels llibres "Les Flors del Sahara", "Amarg, dolç i suau". " Etiòpia, un pais de llegenda", entre d'altres.
El conte està extret del llibre "Contes del món" editat per COMSOC arrel de la sisena edició del concurs  Contes del Món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada