"Reconduïm-la a poc a poc, la vida,a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretissim camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes, i amb turpituds, anhels i defallences; humanament, entre brogit i angoixes pel gorg dels anys que ens correspon viure.
En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida, amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú veurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres"
"Soltstici". Miquel Martí i Pol
Reconduïm-la amb dubtes i projectes, i amb turpituds, anhels i defallences; humanament, entre brogit i angoixes pel gorg dels anys que ens correspon viure.
En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida, amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú veurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres"
"Soltstici". Miquel Martí i Pol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada